La Generalitat trasllada l’equipament informàtic del SERVEF a la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre - Tecnologías de la Información y las Comunicaciones
Ves enrere La Generalitat trasllada l’equipament informàtic del SERVEF a la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre
La Generalitat trasllada l’equipament informàtic del SERVEF a la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre
La directora general de Tecnologies de la Informació, Sofia Bellés, ha destacat hui que "la Generalitat està finalitzant la primera fase del procés de centralització de la infraestructura informàtica de les conselleries a la Ciutat Administrativa 9 d'Octubre -CA9O".
La Generalitat ha traslladat amb èxit el Centre de Processament de Dades (CPD) del Servici Valencià d'Ocupació i Formació (SERVEF). Bellés ha explicat que "el nou CPD corporatiu de la Ciutat Administrativa alberga ja el del SERVEF, que s'ha eliminat i integrat sense que quede afectat el seu funcionament intern ni les aplicacions i sistemes informàtics de què depenen els servicis a la ciutadania".
La Direcció General de Tecnologies de la Informació està traslladant la infraestructura informàtica (servidors, equips de xarxa, etc.) de les conselleries que s'han concentrat a la Ciutat Administrativa 9 d'Octubre. Per a això, s'avalua l'equipament existent en cada una d'estes i s'eliminen els CPD distribuïts anteriorment en les distintes seus per a integrar-los en el CPD corporatiu.
Segons Bellés, "amb el trasllat del SERVEF hem completat els trasllats físics de l'equipament informàtic implicats en la centralització de totes les conselleries, a falta d'integrar el d'Hisenda, que es farà de forma virtual".
"La segona fase, que es durà a terme en els pròxims mesos, consistirà fonamentalment en la centralització d'infraestructures TIC de l'àmbit de Justícia. Cal assenyalar la dificultat d'este projecte per la dispersió dels centres i la sensibilitat de la informació. Tan sols Justícia comprén l'eliminació i consolidació de 31 centres distribuïts", ha explicat Bellés.
La consolidació de l'equipament del SERVEF ha suposat l'eliminació i integració de 13 servidors, des dels quals operen les aplicacions informàtiques, i també de 8 equips de xarxa i 12 equips auxiliars. Estes aplicacions donen servici a més de 515.000 usuaris entre la ciutadania i els empleats públics de l'Administració.
Entre els servicis de què depén este equipament hi ha la gestió de les oficines d'ocupació, els registres d'ocupació, les subvencions i l'Administració electrònica per als demandants d'ocupació (Autoservef), entre altres. A més, en els seus servidors estan allotjats el portal web del SERVEF (www.servef.es) i el portal d'ocupació GVAJobs.
La Direcció General de Tecnologies de la Informació va traslladar el passat mes de juny els CPD de Presidència i Administració Pública, que, junt amb el del SERVEF, sumen ja 19 centres eliminats i centralitzats a la Ciutat Administrativa.
El núvol privat de la Generalitat
La Direcció General de Tecnologies de la Informació coordina el procés de centralització a la Ciutat Administrativa, a fi de gestionar de forma integrada les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de la Generalitat.
"El nostre objectiu és millorar la qualitat dels servicis electrònics que oferim als ciutadans i la millor manera d'aconseguir-ho és simplificant la gestió dels nostres recursos TIC i eliminant l'equipament redundant", ha explicat la directora general.
En este sentit, la integració dels sistemes d'informació de les conselleries s'està realitzant per mitjà de tecnologies de computació en el núvol (cloud computing). La CA9O alberga la nova infraestructura de la Generalitat per a servicis en el núvol, dins del projecte GVA Cloud, finançat al 80 per cent per la Comissió Europea a través del Fons Europeu de Desenrotllament Regional (FEDER).
GVA Cloud està dotant l'Administració valenciana de les infraestructures més avançades per a millorar la flexibilitat i disponibilitat dels sistemes d'informació de la Generalitat. A més, Bellés ha assegurat que "tot el procés de centralització ens permetrà estalviar en gastos corrents, fins a milió i mig d'euros, principalment en consum energètic".